El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), és l'autoritat independent de regulació audiovisual de Catalunya. Té com a finalitat vetllar pel compliment de lanormativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tan els públics com els privats.
El CAC té com a principis d'actuació la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrencia en el sector.
per més informació: http://www.cac.cat/
Pel que fa al llibre Blanc, i desprès d'haver llegit i analitzat les conclusions a les que fa referència, en destaco les tres que crec, són més significatives en relació almón educatiu i els mitjans audiovisuals:
8. El consum infantil de televisió és extens i intens, generalment sense control familiar. És un consum no tansols de programes pensats per a la infància, sinó de programes generalistes d'adults.
Un dels factors imprescindibles per millorar l'educació actual, és la necessària i major implicació dels pares en l'educació dels seus fills. Actualment, aquesta és escassa i això es nota en els resultats acadèmics i en les conductes dels infants. Una forma d'educar és atendre a les necessitats que requereixen els nens/es pel que fa al consum dels mitjans de comunicació, majoritàriament de la televisió. Els pares han de tenir un control sobre quin tipus de "televisió" consumeixen els seus fills i educar-los per a fer-ne un correcte ús.
Tanmateix, les cadenes televisives tenen la seva part de culpa, emetent programes "brossa", intentant captar la major audiència possible. Entre tots hauriem de conscienciar als infants sobre un correcte ús dels mitjans.
12. Tanmateix, i paradoxalment, hi ha poca programació específica per a la infància i la que hi ha tendeix a ser substituïda per programes per a adults. La televisió catalana és una excepció en el conjunt de les televisions de l'Estat espanyol, ja que disposa d'un canal dedicat exclusivament
a infància i jovent. Però aquesta iniciativa necessita més reconeixement i suport pressupostari.
Actualment i en comparació amb 15 anys enrera, quan jo era petit, laprogramació infantil ha disminuit en quantitat i qualitat. Sovint, substituida per programes destinats a adults. Abans existien una gran varietat de dibuixos animats i programes educatius per a nens/es fonamentalment de primària. Programes amb un rerafons educatiu que ajudaven a entretenir i aprendre. Ara, els dibuixos que podem veure són més violents i fomenten l'agressivitat en petits i joves.
Certes cadenes de televisió, haurien de prendre l'exemple de la televisió catalana en aquest sentit i dedicar més esforços en el foment de l'educació per als més petits, amb canals exclusius destinats al seu entreteniment i aprenentatge.
17. S'observa un divorci entre la televisió i l'escola resumible en els punts següents:
• Els valors que ha de transmetre l'educació no són els que apareixen i es fomenten a través de la televisió.
• La inèrcia de la pedagogia tradicional no subministra mètodes adequats al nou entorn audiovisual.
• El consum il·limitat de televisió inevitablement deixarà poc temps per a l'estudi o per al descans nocturn.
Es ben cert que eldivorci entre l'escola i la televisió existeix. Tan mestres com pares no estan d'acord amb l'oferta televisiva actual.
- Com hem comentat en apartats anteriors, els valors transmesos desde la televisió, sovint no coincideixen amb els provinets des de l'escola, amb el consequent trencament i incoherenciaper als nens/es.
- La pedagogia es troba en un punt de transició, mancat de recursos que donguin resposta a aquest desfasament i inconsistència delmón audiovisual i els valors que transmet.
- Finalment, el fet de consumir en excés la televisió, pot produir a la llarga, si no ho està produient ja, una reducció del temps d'estudi i trastorns de tipus atencionals i hiperactius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario