miércoles, 20 de mayo de 2009
Enllaç: http://www.europarl.es/sala_prensa_ultimas_noticias.php?id=4953&opcion=3&accion=rp
La creació d'una nova assignatura "Educació mediàtica" per part del Parlament Europeu:
AVANTATGES
- Millora de les infraestructures a les escoles
- Tots els nens/es tindran accés a Internet i un aprenentatge integral sobre educació mediàtica
- Multidisciplinaritat de l’assignatura
- Assignatura amb gran contingut pràctic
- Incorporació en el projecte de les escoles d’educació especial, amb la inclusió que això suposa
- Inclusió de les persones grans (avis)
INCONVENIENTS
- Grans despeses per portar a terme el projecte (renovació de les infraestructures escolars, incorporació d’una gran dotació de material tecnològic, com ordinadors i accés a internet)
- Dificultat de coordinació per part de les diferents institucions escolars per iniciar un projecte comú
-Dotar a les institucions implicades, de serveis de formació específica per a mestres dels continguts de la nova assignatura.
sábado, 16 de mayo de 2009
TEMA 4. L'educació i els mitjans de comunicació
El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), és l'autoritat independent de regulació audiovisual de Catalunya. Té com a finalitat vetllar pel compliment de lanormativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tan els públics com els privats.
El CAC té com a principis d'actuació la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrencia en el sector.
per més informació: http://www.cac.cat/
Pel que fa al llibre Blanc, i desprès d'haver llegit i analitzat les conclusions a les que fa referència, en destaco les tres que crec, són més significatives en relació almón educatiu i els mitjans audiovisuals:
8. El consum infantil de televisió és extens i intens, generalment sense control familiar. És un consum no tansols de programes pensats per a la infància, sinó de programes generalistes d'adults.
Un dels factors imprescindibles per millorar l'educació actual, és la necessària i major implicació dels pares en l'educació dels seus fills. Actualment, aquesta és escassa i això es nota en els resultats acadèmics i en les conductes dels infants. Una forma d'educar és atendre a les necessitats que requereixen els nens/es pel que fa al consum dels mitjans de comunicació, majoritàriament de la televisió. Els pares han de tenir un control sobre quin tipus de "televisió" consumeixen els seus fills i educar-los per a fer-ne un correcte ús.
Tanmateix, les cadenes televisives tenen la seva part de culpa, emetent programes "brossa", intentant captar la major audiència possible. Entre tots hauriem de conscienciar als infants sobre un correcte ús dels mitjans.
12. Tanmateix, i paradoxalment, hi ha poca programació específica per a la infància i la que hi ha tendeix a ser substituïda per programes per a adults. La televisió catalana és una excepció en el conjunt de les televisions de l'Estat espanyol, ja que disposa d'un canal dedicat exclusivament
a infància i jovent. Però aquesta iniciativa necessita més reconeixement i suport pressupostari.
Actualment i en comparació amb 15 anys enrera, quan jo era petit, laprogramació infantil ha disminuit en quantitat i qualitat. Sovint, substituida per programes destinats a adults. Abans existien una gran varietat de dibuixos animats i programes educatius per a nens/es fonamentalment de primària. Programes amb un rerafons educatiu que ajudaven a entretenir i aprendre. Ara, els dibuixos que podem veure són més violents i fomenten l'agressivitat en petits i joves.
Certes cadenes de televisió, haurien de prendre l'exemple de la televisió catalana en aquest sentit i dedicar més esforços en el foment de l'educació per als més petits, amb canals exclusius destinats al seu entreteniment i aprenentatge.
17. S'observa un divorci entre la televisió i l'escola resumible en els punts següents:
• Els valors que ha de transmetre l'educació no són els que apareixen i es fomenten a través de la televisió.
• La inèrcia de la pedagogia tradicional no subministra mètodes adequats al nou entorn audiovisual.
• El consum il·limitat de televisió inevitablement deixarà poc temps per a l'estudi o per al descans nocturn.
Es ben cert que eldivorci entre l'escola i la televisió existeix. Tan mestres com pares no estan d'acord amb l'oferta televisiva actual.
- Com hem comentat en apartats anteriors, els valors transmesos desde la televisió, sovint no coincideixen amb els provinets des de l'escola, amb el consequent trencament i incoherenciaper als nens/es.
- La pedagogia es troba en un punt de transició, mancat de recursos que donguin resposta a aquest desfasament i inconsistència delmón audiovisual i els valors que transmet.
- Finalment, el fet de consumir en excés la televisió, pot produir a la llarga, si no ho està produient ja, una reducció del temps d'estudi i trastorns de tipus atencionals i hiperactius.
sábado, 9 de mayo de 2009
Amb la meva breu experiència com a mestre en pràctiques i pel que he pogut observar, els principals valors que s'intenten transmetre des de l'escola són:
- responsabilitat
- ordre/disciplina
- respecte envers els altres (opinions)
- solidaritat
- compartir
- llibertat d'expressió
- pensament crític, etc...
Justament aquest últim, el pensament crític, és el que s'ha de treballar amb els alumnes en quant al que ens volen transmetre els mitjans de comunicació. És sobretot en la televisió, on podem observar transmissió de valors erronis que cal treballar des de l'escola. Valors com la perfecció de l'èsser humà o el culte al cos, poden arribar a enlluernar als nens/es, els quals han de saber discernir entre la informació real i la que no ho és.
Anuncis de personatges famosos, amb un cos perfecte, que fan servir productes, els quals funcionen perfectament i els fa estar més guapos i forts o fan servir productes que els fan millorar les seves condicions. Aspectes irreals que simlement transmeten un miissatge erroni de la realitat.
Un altre factor que influencia són els programes televisius, emesos en horaris accessibles, que fomenten la discussió i provocacions i on els valors que transmeten són perjudicials per a l'espectador i més encara si es tracta de nens/es.
Caldria doncs, revisar els continguts d'alguns programes de televisió, horaris i el contingut d'alguns anuncis. A partir d'aqui, treballar amb els alumnes la realitat dels missatges emesos per la "caixa tonta".
També crec oportú comentar que els demés mitjans de comunicació existents :ràdio i premsa són força més reals i potenciadors de valors positius que no pas la televisió. Es guien per una transmissió de missatges i conceptes més reals i sense ànims de competir per recaptar audiència i/o convèncer als espectadors.
jueves, 7 de mayo de 2009
sábado, 2 de mayo de 2009
TEMA 3. La transmissió de valors mitjançant la presentació de models
1er personatge
En Sawyer és un dels personatges principals de la serie. Fisicament és un home robust, alt i atractiu, amb el cabell ros i llarg. Normalment va vestit amb camisa i pantalons texans i en certes ocasions exerceix com a lider del grup.
Al llarg de la serie, manté una actitud de personatge fred i prepotent, enviant missatges directes a qui es creua pel seu camí. Fa servir l'humor negre per relacionar-se amb els demés supervivents de l'illa, aspecte que el fa diferent i molt interessant. No obstant, rera aquest aspecte fred existeix un racó de sentiments, com a tot èsser humà, fet que es reflecteix en certs moments de la serie.
També, i en alguns moments queda patent la seva faceta de personatge violent i agressiu si les coses no es fan a la seva manera. És un personatge independent i sovint solitari.

