3. Fes una síntesi de la recomanació que fa el Parlament Europeu en relació amb la creació d'una assignatura sobre "educació mediàtica" i comenta'n els avantatges i els inconvenients que comportaria.


Enllaç: http://www.europarl.es/sala_prensa_ultimas_noticias.php?id=4953&opcion=3&accion=rp


La creació d'una nova assignatura "Educació mediàtica" per part del Parlament Europeu:

AVANTATGES

- Millora de les infraestructures a les escoles

- Tots els nens/es tindran accés a Internet i un aprenentatge integral sobre educació mediàtica

- Multidisciplinaritat de l’assignatura

- Assignatura amb gran contingut pràctic

- Incorporació en el projecte de les escoles d’educació especial, amb la inclusió que això suposa

- Inclusió de les persones grans (avis)

INCONVENIENTS

- Grans despeses per portar a terme el projecte (renovació de les infraestructures escolars, incorporació d’una gran dotació de material tecnològic, com ordinadors i accés a internet)

- Dificultat de coordinació per part de les diferents institucions escolars per iniciar un projecte comú

-Dotar a les institucions implicades, de serveis de formació específica per a mestres dels continguts de la nova assignatura.

2. Llegeix el "Manifest per l'educació en comunicació" i enllaça'l des del teu bloc fent-ne un breu comentari.

-Enllaç: http://aulamedia.wordpress.com/manifest-per-l%E2%80%99educacio-en-comunicacio/

Desprès de la lectura detallada del Manifest, recalco la importància del seu contingut per a l'educació actual. Segurament, el contingut del mateix ha estat revisat i ampliat des d'aquesta darrera publicació (2004), però descriu molt bé quins hurien de ser els punts més rellevants a tractar i ha proposar, per tal que la comunicació i el seu aprenentatge arribi a les escoles, no només als alumnes, sinó també als mestres i en general al conjunt de la societat.

És fonamental, que les escoles disposin de mitjans tecnològics suficients, per poder treballar els aspectes relacionats amb les TIC i l'educació en comunicació. Tanmateix, els mestres han d'aprofitar aquests recursos per informar-se primer i educar desprès, educar perquè els alumnes assoleixin un sentit crític enfront els mitjans de comunicació, coneguin els continguts dels mateixos i siguin capaços de discernir entre la informació real i objectiva de l'enganyosa.

Finalment i perquè tot això es faci realitat, és important que existeixin convenis de col.laboració entre els mitjans de comunicació i fer ressó de l'actual necessitat de treballar aquest tema en l'àmbit educatiu.

TEMA 4. L'educació i els mitjans de comunicació

1. Sobre el "LLibre Blanc: L'educació en l'entorn audiovisual" és interessant que t'informis sobre què és el CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) i en llegeixis la introducció i les conclusions. Al teu bloc, destaca, de les vint conclusions que s'hi presenten, les tres que et semblen més interessants des de la perspectiva de l'escola.


El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), és l'autoritat independent de regulació audiovisual de Catalunya. Té com a finalitat vetllar pel compliment de lanormativa aplicable als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, tan els públics com els privats.


El CAC té com a principis d'actuació la defensa de la llibertat d'expressió i d'informació, del pluralisme, de la neutralitat i l'honestedat informatives, així com de la lliure concurrencia en el sector.

per més informació: http://www.cac.cat/

Pel que fa al llibre Blanc, i desprès d'haver llegit i analitzat les conclusions a les que fa referència, en destaco les tres que crec, són més significatives en relació almón educatiu i els mitjans audiovisuals:


8. El consum infantil de televisió és extens i intens, generalment sense control familiar. És un consum no tansols de programes pensats per a la infància, sinó de programes generalistes d'adults.


Un dels factors imprescindibles per millorar l'educació actual, és la necessària i major implicació dels pares en l'educació dels seus fills. Actualment, aquesta és escassa i això es nota en els resultats acadèmics i en les conductes dels infants. Una forma d'educar és atendre a les necessitats que requereixen els nens/es pel que fa al consum dels mitjans de comunicació, majoritàriament de la televisió. Els pares han de tenir un control sobre quin tipus de "televisió" consumeixen els seus fills i educar-los per a fer-ne un correcte ús.

Tanmateix, les cadenes televisives tenen la seva part de culpa, emetent programes "brossa", intentant captar la major audiència possible. Entre tots hauriem de conscienciar als infants sobre un correcte ús dels mitjans.

12. Tanmateix, i paradoxalment, hi ha poca programació específica per a la infància i la que hi ha tendeix a ser substituïda per programes per a adults. La televisió catalana és una excepció en el conjunt de les televisions de l'Estat espanyol, ja que disposa d'un canal dedicat exclusivament
a infància i jovent. Però aquesta iniciativa necessita més reconeixement i suport pressupostari.

Actualment i en comparació amb 15 anys enrera, quan jo era petit, laprogramació infantil ha disminuit en quantitat i qualitat. Sovint, substituida per programes destinats a adults. Abans existien una gran varietat de dibuixos animats i programes educatius per a nens/es fonamentalment de primària. Programes amb un rerafons educatiu que ajudaven a entretenir i aprendre. Ara, els dibuixos que podem veure són més violents i fomenten l'agressivitat en petits i joves.

Certes cadenes de televisió, haurien de prendre l'exemple de la televisió catalana en aquest sentit i dedicar més esforços en el foment de l'educació per als més petits, amb canals exclusius destinats al seu entreteniment i aprenentatge.

17. S'observa un divorci entre la televisió i l'escola resumible en els punts següents:
• Els valors que ha de transmetre l'educació no són els que apareixen i es fomenten a través de la televisió.
• La inèrcia de la pedagogia tradicional no subministra mètodes adequats al nou entorn audiovisual.
• El consum il·limitat de televisió inevitablement deixarà poc temps per a l'estudi o per al descans nocturn.

Es ben cert que eldivorci entre l'escola i la televisió existeix. Tan mestres com pares no estan d'acord amb l'oferta televisiva actual.

- Com hem comentat en apartats anteriors, els valors transmesos desde la televisió, sovint no coincideixen amb els provinets des de l'escola, amb el consequent trencament i incoherenciaper als nens/es.

- La pedagogia es troba en un punt de transició, mancat de recursos que donguin resposta a aquest desfasament i inconsistència delmón audiovisual i els valors que transmet.

- Finalment, el fet de consumir en excés la televisió, pot produir a la llarga, si no ho està produient ja, una reducció del temps d'estudi i trastorns de tipus atencionals i hiperactius.

3. Finalment, reflexiona sobre els valors que s'intenten transmetre a l'escola i els que es transmeten des dels mitjans de comunicació, quin grau d'acord i/o desacord hi ha entre els dos contextos educatius?


Amb la meva breu experiència com a mestre en pràctiques i pel que he pogut observar, els principals valors que s'intenten transmetre des de l'escola són:

• responsabilitat
• ordre/disciplina
• respecte envers els altres (opinions)
• solidaritat
• compartir
• llibertat d'expressió
• pensament crític, etc...

Justament aquest últim, el pensament crític, és el que s'ha de treballar amb els alumnes en quant al que ens volen transmetre els mitjans de comunicació. És sobretot en la televisió, on podem observar transmissió de valors erronis que cal treballar des de l'escola. Valors com la perfecció de l'èsser humà o el culte al cos, poden arribar a enlluernar als nens/es, els quals han de saber discernir entre la informació real i la que no ho és.

Anuncis de personatges famosos, amb un cos perfecte, que fan servir productes, els quals funcionen perfectament i els fa estar més guapos i forts o fan servir productes que els fan millorar les seves condicions. Aspectes irreals que simlement transmeten un miissatge erroni de la realitat.

Un altre factor que influencia són els programes televisius, emesos en horaris accessibles, que fomenten la discussió i provocacions i on els valors que transmeten són perjudicials per a l'espectador i més encara si es tracta de nens/es.

Caldria doncs, revisar els continguts d'alguns programes de televisió, horaris i el contingut d'alguns anuncis. A partir d'aqui, treballar amb els alumnes la realitat dels missatges emesos per la "caixa tonta".

També crec oportú comentar que els demés mitjans de comunicació existents :ràdio i premsa són força més reals i potenciadors de valors positius que no pas la televisió. Es guien per una transmissió de missatges i conceptes més reals i sense ànims de competir per recaptar audiència i/o convèncer als espectadors.

2. Tria un anunci de televisió i fes-ne una anàlisi detallada, seguint aquests passos:

Anunci triat: el nou anunci d'aquarius. Ataúdes de fantasia

Enllaç de l'anunci: http://www.youtube.com/watch?v=A6GI5VD_ni0

2.1. L'anunci que he triat és el nou d'Aquarius. És un anunci ambientat en el país de Ghana i els seus personatges són d'aquest país. L'anunci vol transmetre un missatge de felicitat i llibertat d'expressió. Tracta sobre unes persones que s'encarreguen de construir atauds de fantasia (atauds que representen el somni de cada difunt). Aquests atauds tene formes diverses, totes molt divertides, per exemple: la forma d'un peix, d'un cotxe descapotable, d'un xili o d'un avió, tots ells representant a una característica o desig dels difunts.

2.2. Aspectes formals:

L'anunci transcorre a l'Àfrica, concretament a Ghana i tots els seus personatges són habitants d'allà. Hi intervenen gran quantita de personatges, entre els que hi trobem: avis, adults i nens. Homes i dones fan una interpretació alegre i contagiosa per l'espectador.

Hi ha una veu en off (d'un personatge masculí) que descriu tot el que passa, explica el que vol significar l'anunci. La música que acompanya l'anunci és una melodia típicament africana que li dóna un toc de marxa i espontaneitat.

2.3. El principal missatge que vol transmetre l'anunci és el valor de la llibertat d'expressió. Relaciona la construcció dels ataud fantàstics amb aquesta idea de llibertat de somiar i expressar el que un vol, li agrada i vol compartir amb els demés.

2.4. Com a valoració, dir que és un anunci molt encertat, agrait i divertit. Ens fa viatjar a un país subdesenvolupat, però que manté un valor molt important per poder viure amb alegria i passió, la llibertat de poder expressar-te, en aquest cas amb els atauds.

Ens transporta a un país amb una cultura substancialment diferent a la nostra, amb molts detalls i curiositats que simplement ens enriqueixen.

Cal apuntar que sobretot m'ha agradat pel seu caràcter fresc i alegre que ens vol transmetre.

Sincerament, l'he hagut de mirar varies vegades per acabar d'entendre els missatges que ens vol ensenyar i cada vegada que el veig em fa sentir molt bé, transmetent alegria i màgia.

Recomano el seu visionat!!

TEMA 3. La transmissió de valors mitjançant la presentació de models

1. Fixa't en tres personatges d'alguna sèrie de televisió que emetin actualment i descriu-los tenint en compte les "pautes d'anàlisi de personatges" que s'indiquen al dossier. Tria'ls ben diferents entre ells i comenta, també, quina "manera de ser" creus que transmet cadascun.

1er personatge

Jack malone

Serie: Sin Rastro. Serie emesa els dijous a les 22:00 h a Antena 3.

La serie es situa en la ciutat de Nova York i tracta d'una unitat del FBI que investiga desaparicions de persones. Jack Malone és el personatge principal.

Aquest personatge es mostra com un investigador eficient i molt disciplinat amb la seva feina. La seva mare era bipolar i es va suicidar quan ell era adolescent, el que li ha provocat certs desajustos emocionals. En certs moments de la serie, es mostra preocupat i solitari.

Fisicament, és un personatge robust, vestit sempre amb tratge i camisa, respectant una aparença de persona formal.

És un personatge molt intel.ligent i perspicaç, controla tot el que succeeix al seu voltant prenent decisions immediates.

2n personatge: Stewie

Serie: Padre de familia. Serie emesa a la Sexta tots els dies pel migdia.

Stewie és un nadó molt peculiar, el qual ha desenvolupat una capacitat intelectual extraordinària per a un nen de la seva edat (un any d'edat). Pot parlar, pensar i reflexionar amb coherència. Sap construir elements tecnològics amb gran facilitat i un dels seus objectius en aquesta vida és conquerir el món. LLuny de ser un personatge real, és un nadó controlador i obscur. Té un llenguatge molt científic i ple d'ironies, la qual cosa, el fa ser un dels personatges més estimats de la serie.

Fisicament, té l'aspecte d'un nadó d'un any d'edat de dibuixos animats, amb el cap en forma de pilota de rugby. Un dels encants que té aquest personatge és la multitud de disfresses que adopta, canviant de vestuari continuament.

3r personatge: Sawyer

Serie: Lost (Perdidos). Serie emesa per Cuatro

En Sawyer és un dels personatges principals de la serie. Fisicament és un home robust, alt i atractiu, amb el cabell ros i llarg. Normalment va vestit amb camisa i pantalons texans i en certes ocasions exerceix com a lider del grup.

Al llarg de la serie, manté una actitud de personatge fred i prepotent, enviant missatges directes a qui es creua pel seu camí. Fa servir l'humor negre per relacionar-se amb els demés supervivents de l'illa, aspecte que el fa diferent i molt interessant. No obstant, rera aquest aspecte fred existeix un racó de sentiments, com a tot èsser humà, fet que es reflecteix en certs moments de la serie.

També, i en alguns moments queda patent la seva faceta de personatge violent i agressiu si les coses no es fan a la seva manera. És un personatge independent i sovint solitari.

Reflexió sobre el video

Desprès d'investigar i reflexionar sobre la veracitat del video, vaig trobar al youtube la segona part del mateix, on es veiea clarament la no autenticitat del video, com ja suposava.

Perquè la seva autenticitat era clarament dubtosa?

1. En primer lloc, l'esbroncada es produeix durant un suposat assaig en un plató de televisió. En un plató sigui un assaig o no, no hi pot haver personal aliè al programa en questió, així doncs era impossible que hi hagués algun infiltrat d'algun altre programa grabant les imatges.

2. Si per una hipòtesis, el contingut del vídeo fos real, algun responsable del programa hagués intervingut, ja que la situació era intolerable. En Wyoming és un simple presentador per molta reputació que tingui i el director no ho hagués permès.

3. Si hagués sigut real, el programa del Intermedio no hagués publicat les imatges, ja que era una situació perjudicial per a ells i que els posava en evidència.

4. Com a apunt tècnic, la becaria era de producció, és a dir, una persona que la seva feina discorre en les sales de producció. Si hi hagués existit algun problema greu, hagués estat la responsable de producció l'encarregada d'anar a parlar amb el presentador, en aquest cas.

4.
Mira't aquest vídeo i fes-ne un comentari relacionant-lo amb el contingut d'aquest tema de l'assignatura.

Primerament, comentar que el video tracta sobre el debat entorn a la publicació per part de la cadena Intereconomia TV, d'un video on Wyoming, presentador del programa Intermedio (la sexta) insultava a una becaria durant els assajos d'un rodatge i la publicació del video per part d'un altre programa, Intereconomia Tv.

Jo penso que aquesta és una noticia que s'ha publicat fonamentalment, perquè té molt resó mediàtic, dona molt de joc alhora de comentar-la i hi participen personatges famosos. El fet que sigui el Wyoming, un periodista que porta molts anys presentant programes i oferint humor, és una de les causes que aquesta noticia hagi arribat a tot arreu en questió d'hores.

Un altre aspectes rellevant a comentar, és la competència, moltes vegades exagerada, que existeix i sempre ha existit entre les diferents cadenes de televisió. Totes volen aconseguir la màxima audiència possible i de retruc més ingressos econòmics. Que aconsegueix pujar l'audiència? doncs programes morbosos que ofereixen noticies que altres programes no s'atreveixen a emetre. O programes que donin que parlar, que obrin el debat.
Per tant, aquest estira i afluixa que hem pogut veure en aquest video, entre el programa El Intermedio i el programa Intereconomia Tv és un clar exemple d'aquest fet.

Per altre banda, no estic gens d'acord amb aquests debats que es realitzen entre cadenes per aconseguir el major prestigi i menys encara que es faci de forma pública. Les imatges que surten en aquest vídeo, són realment lamentables (tan si son verídiques com si no), però alhora trobo igual de lamanetable que es publiquin. Crec que aquestes coses s'han de solucionar de forma interna i prendre les mesures correctes, però mai de forma pública. Però....esclar, aquestes noticies són les que fan pujar l'audiència, i la meva opinió és només una opinió, aixi que és un tema amb dificil solució.

2. Tria una mateixa noticia en dos mitjans diferents accessibles a través d'Internet i publica'n els dos enllaços al teu bloc. A continuació, fes un comentari de les diferències que hi perceps en relació amb el contingut i la forma en que es presenta. Podries dir si veus alguna diferència ideològica relacionada amb els propietaris dels mitjans?

Per tal de portar a terme aquesta treball, he triat dues noticies sobre el partit de futbol d'ahir a la nit entre el F.C. Barcelona i el Bayern de Munich a l'estadi del Camp Nou. He extret la mateixa noticia de dos diaris esportius pioners, per una banda, el diari Sport i per l'altre el diari As. El primer, és un diari simpatitzant del Fc Barcelona i el segon del Reial Madrid.

enllaços: diari Sport:

http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=602369&idseccio_PK=803

diari As:

http://www.as.com/futbol/articulo/futbol-goleada-bavara/dasftb/20090409dasdaiftb_20/Tes

Comentari: La principal deferència que hi percep és en la portada. En aquests enllaços no es pot observar, però en el diari Sport, la noticia esmentada ocupa tota la portada, amb unes imatges de gran tamany. En canvi en el diari As, ocupa un espai petit en un racó de la portada, la qual és per les noticies relacionades amb el Reial Madrid i especialment amb els seus fitxatges.

Una altre diferència es veu en el títol, en el diari Sport queda clara la eufòria amb un "Qué grande Barça!", en canvi en el diari As, són més refinats dient: "Qué goleada tan bávara!".

Si ens fixem en l'escrit i les frases que s'utilitzen en ambdós diaris, podem veure una diferència substancial: En el diari As, obligats a elogiar el joc del Barcelona i la seva contundència alhora de guanyar, manifesten un cert recel alhora d'explicar la noticia, donant ja per guanyada aquesta copa d'europa pel Barça i que s'acabi ja el patiment d'haver d'escriure paràgrafs elogiant el joc blaugrana.

En canvi, el diari Sport es molt més objectiu amb les seves paraules, assaborint cada paraula i expressant que gaudeixen de l'espectacle i volen més.

En les imatges, també veiem diferències clares, en el diari As, la imatge que hi apareix és petita i descriu, no una imatge d'alegria dels jugadors del Barcelona per la victòria i el bon joc, sinó d'una falta rebuda pel porter del Bayern de Thierry Henry.

Diferent és la fotografia que acompanya al gran titular del diari Sport, tot l'equip fent una pinya i celebrant la gran golejada i el tenir un peu i mig a semifinals.

Finalment, puc constatar que el diari Sport dona prioritat a les noticies relacionades amb el Barça i el diari As, a l'etern rival, el Reial Madrid. Per tant, les diferències de sentiment per uns colors donen identitat a les paraules, imatges, etc.. d'ambdós diaris esportius.

Tema 2. El tractament de la informació als mitjans de comunicació

3. Posa exemples de fets que actualment siguin noticia i serveixin per il.lustrar cadascun dels criteris que s'esmenten en l'apartat 3.1.

Excepcionalitat: Avui ha sortit la noticia de que el govern espanyol incorpora a nous ministres per lluitar contra la crisi. Aquest fet és excepcional perquè no tots els dies el govern realitza aquest tipus de canvis en la seva estructura, per tant, és obvi que en el dia d'avui, ocupi la majoria de les portades dels diaris. http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090408/53678166957/salgado-pide-apoyos-contra-la-crisis-y-anuncia-una-reunion-con-los-agentes-sociales.html

Consequències per la població: Una altre noticia que ha commocionat al món ha estat el terratrèmol que ha afectat Itàlia, on els morts ja ascendeixen a 250. Aquesta noticia afecta principalment a les families que estan patint la desgràcia, no obstant, la resta de població també es veu commocionada de forma indirecta. http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=602173&idseccio_PK=1007

Rellevància dels personatges implicats: "Robert de Niro, inaugurarà un restaurant de cuina japonesa a Moscú". Aquesta noticia que aparentment no te rellevància,apareix en alguns mitjans, simplement per la rellevància social del personatge implicat. http://www.lavanguardia.es/gente-y-tv/noticias/20090406/53676535777/robert-de-niro-inaugurara-un-restaurante-de-cocina-japonesa-en-moscu-moscu-novosti-tokio-peru.html

Proximitat emocional: Quan per exemple toca la loteria a la nostra ciutat o poble. Aquest fet ens toca de molt aprop i més encara si és a algú que coneixem. O per exemple, si un esdeveniment mundial té lloc a la nostra ciutat (una cimera o uns jocs olímpics).

Proximitat temporal: En diferents mitjans de comunicació trobem noticies relacionades amb l'operació sortida de les vacances de setmana santa, les quals informen que aquest any hi haurà un 5% menys de vehicles a les carreteres catalanes. Aquestes noticies acaben de passar i per tant, són més rellevants que les que van succeir ahir, sempre i quan la seva importància sigui semblant.
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/operacion/salida/tendra/ano/vehiculos/elpepuespcat/20090408elpcat_16/Tes

Existència d'imatges: Avui juga el Barça contra el Byern de Munchen, un partit vital per als blaugrana i per als seus seguidors. Un esport com el futbol i tractant-se del Barça, qualsevol noticia enganxa més si disposa d'una imatge, i sobretot si es tracta dels jugadors.
http://www.elmundodeportivo.es/web/gen/20090408/noticia_53676067024.html

Efecte agenda: Les diferents processors de Setmana Santa es poden veure afectades per les polèmiques suscitades en els darrers dies en contra de l'abort. http://www.elpais.com/articulo/sociedad/polemica/aborto/encizana/procesiones/elpepusoc/20090408elpepisoc_8/Tes

3. Tria un parell dels ítems de l'apartat 1.6 C ("tots els mitjans són fabricacions, tots els mitjans construeixen una realitat, etc...") i comentar-los basant-se en exemples reals extrets dels propis mitjans de comunicació.

Els mitjans tenen implicacions comercials:

Aquesta premisa queda sustentada en la idea que els mitjans de comunicació tenen una finalitat bàsicament comercial, amb l'objectiu d'obtenir els majors beneficis oferint missatges a través de la publicitat i els programes. Aquesta idea queda recollida quan veiem les "batalles comercials" que existeixen en el món de les cadenes televisives que ofereixen els partits de futbol en obert, així com les discrepàncies econòmiques per aconseguir els drets per oferir els partits (la sexta- media pro i el canal digital). Tanmateix, també observem aquesta dinàmica quan les diferents cadenes nacionals A3, tele5, Cuatro, la Sexta, etc... lluiten per aconseguir el major "share" d'audiència possible sne les diferents franjes horàries, canviant de programes per poder captar més audiència.

Els mitjans tenen implicacions socials i polítiques:

Aquesta idea queda pal.lesa si observem que existeixen diversos tipus de premsa escrita (El Pais, la Vanguardia, el Mundo, el Periòdico...) i cadascún d'ells amb una ideologia pròpia i forma d'explicar les noticies, seguint els esus interessos, sovint reforçant comportaments i idees socials i polítiques.

També, aquest idea la trobem en les televisions (per exemple els informatius) de les diferents cadenes de tot l'Estat. Cadascún informa segons el seu estil i les seves idees.

4. Després d'haver-se fixat en les característiques de cadascun dels mitjans de comunicació de masses (premsa escrita, ràdio i televisió) fes-ne una comparació destacant els aspectes que tenen en comú i les diferències que hi ha entre ells.

Característiques en comú:

- En tots els mitjans es requereixen complexes organitzacions formals per a les seves operacions, personal, capital, control financer...

- Es dirigeixen a una gran audiència, que és hetereogènia.

- Poden establir contacte simultàniament amb un gran nombre de persones distants de la font i molt separades entre si

- L'audiència dels mitjans és un conjunt de persones unides per un focus d'interès comú

- Les comunicacions són públiques i obertes a tothom.

Diferències:

- Si bé en alguns mitjans la comunicació que s'estableix entre comunicador i audiència és impersonal (com internet i premsa escrita), en d'altres com la televisió i la ràdio és de caire més personal, ja que l'individu pot interactuar de forma directe amb l'emissor (els programes de tv en directe o debats, entrevistes radiofòniques).

- Cadascun dels mitjans tenen el seu segell d'identitat i fan servir un codi diferent de transmissió de la informació. Per exemple, la televisió i Internet, fan servir el canal audio-visual i de vegades inclouen el llenguatge parlat. La ràdio, en canvi, no recull llenguatge audio-visual, sinó que es centra merament en el llenguatge oral per part de l'emissor i receptor.

Finalment, la premsa escrita, combina el llenguatge escrit i el visual (aquest ultim si ens basem en la premsa virtual).

- Pel que fa a les característiques de les televisions, la gran majoria d'elles són de caire privat, encara que també existeixen algunes de públiques ( Tv3, Televisió Espanyola)

Tema 1. Característiques dels mitjans de comunicació de masses

2. Comentar quin ús acostuma a fer cadascú dels mitjans de comunicació de masses (premsa, ràdio, televisió) i també d'Internet com a mitjà d'informació general, de comunicació i d'entreteniment.

Sóc una persona que utilitzo força els mitjans de comunicació de masses, però d'una forma controlada i coherent.
Majoritàriament faig servir la televisió, Internet i la premsa escrita, la ràdio és el mitjà que en comparació utilizo menys.

Televisió: Pel que fa a la televisió, bàsicament la utilitzo com a forma d'entreteniment, veient programes dins una franja horaria nocturna degut als meus horaris laborals i d'estudi.
Els programes que acostumo a veure són els relacionats amb l'humor (crackovia, el hormiguero, buenafuente, polònia...), de cultura general ( àgora, telenoticies vespre) i de caire esportiu (partits de futbol, de bàsquet i d'altres esports).

Internet: Internet, l'acostumo a utilitzar com a recurs per recercar informació diversa, ja sigui per entreteniment o per realitzar treballs de la universitat. També, per consultar el correu electrònic personal i utilitzar el messenger, és a dir, com a eina social.

Premsa escrita: Pel que fa a la premsa escrita, acostumo a llegir diaris esportius i el periòdico els caps de setmana. Bàsicament, llegeixo el diari a través d'internet, el que em permet accedir a tots els diaris i comparar certs continguts. Tot iaixò, de vegades m'el compro imprès.

Ràdio: Finalment, la ràdio la utilitzo poc, degut a que els altres mitjans de comunicació al ser més visuals m'atreuen més. No obstant això, escolto alguns programes, com per exemple "L'ofici de viure" de Catalunya Ràdio, un programa que parla sobre creixement personal, psicologia positiva i nova espiritualitat, tractant gran varietat de temes. També la utilitzo per escoltar música i programes de debats.

Expectatives envers l'assignatura

Com a tret de sortida d'aquest bloc, m'agradaria comentar breument el perquè de la tria d'aquesta assignatura i el que espero de la mateixa:

- Crec que la comunicació és un fenòmen que ens envolta diàriament i del qual n'em de fer un bon ús. És per això, que és important vincular-lo també al món educatiu i fer conscients als alumnes d'aquest fet.

- Durant el transcurs d'aquesta assignatura, espero poder aprendre moltes coses sobre la relació educació i comunicació, així com conceptes teòrico-pràctics que em puguin servir per portar-los a terme durant el meu futur exercici professional com a mestre.